Es tracta d'una obra teatral de petit format amb la qual intentam motivar infants i joves perquè s'apropin als llibres, descobreixin com n'és d'atractiva la lectura i també aprenguin a aprofitar els coneixements que se'n deriven.
Feim servir dinàmiques participatives diverses, inspirades en els ensenyaments de Gianni Rodari per implicar-los de forma creativa i lúdica.
Des de l'inici de l'obra, dos actors interactuen amb el públic. Aquell que personifica el “llibre feliç” està ocult dins d'un moble-faristol que suporta un gran llibre. La seva cara apareix, “màgicament”, quan l'actriu que fa de nina, obre la coberta del llibre. L'atrezzo també oculta una bateria d'instruments amb els quals l'actor-percussionista va interpretant la banda sonora de l'obra.
-Argument
L'acció s'inicia amb l'arribada de la nina -Maria Carambola- a una biblioteca escolar on l'han castigada. Allà descobreix el Llibre feliç que li mostrarà totes les bondats que els llibres poden oferir. Valent-se de la “màgia dels llibres”, li concedeix tres desitjos que aproximaran, paulatinament, la nina al món fascinant de la lectura i de l'escriptura.
La línia argumental és cronològica i està estructurada sobre les quatre revolucions tecnològiques que han fet evolucionar la comunicació humana al llarg de la història:
1ª- Adquisició del llenguatge.
2ª- Creació de l'escriptura.
3ª- Descobriment de la impremta.
4ª- Descobriment dels mitjans electrònics i de la digitalizació.
Després de la presentació dels dos personatges, proposam un joc de mímica que recrea el temps en què la humanitat encara no havia desenvolupat el llenguatge. Llavors passam a destacar la importància de la tradició oral, per la qual cosa duim a terme la representació d'una rondalla. En aquest cas es tracta d'una rondalla menorquina recollida pel mestre Andreu Ferrer i Ginard. Després ens endinsam en el llenguatge escrit i, utilitzant una dinàmica de Rodari, llegim fragments de textos literaris.
El darrer desig de Maria Carambola és poder escriure una història. Ella i tot el públic present ho aconseguiran amb l'ajut d'una altra dinàmica de Rodari: “la trama fantàstica”. Després, animarem el públic que desenvolupi a casa el guió que se trïi com a més interessant i que, posteriorment, pengin els relats resultants en el “blog del Llibre Feliç”, on també trobaran enllaços d'interès i informació relativa al món dels llibres
-Necessitats tècniques
Tenim un petit atrezzo que ocupa un espai de 100x150x150 cm. També dos cartells per penjar a ambdós costats. Això és tot.
En una sala petita, amb bona acústica, no precisma de cap aparell de so i empram els llums de què disposi l'escenari o sala.
El muntatge escènic el feim en una hora. Si no hi ha teló, el públic no pot entrar a la sala fins que no estigui tot enllestit.
-A qui va dirigit
Aquest és un espectacle per a tots els públics. Per a la darrera dinàmica que és d'escriptura. L'ideal seria un grup de 30 a 40 nins d'entre 6 i 15 anys d'edat, més o manco, que sàpiguen llegir i escriure.
-Qui som
María Luisa Oliva Morro
Una dona mallorquina que després de treballar durant setze anys en el món de l'animació turística, un bon dia pensà que havia arribat l'hora de dirigir-se a un altre públic. Llavors, amb tot allò que havia après juntament amb els cursos de clown d'Eric de Bont, més el treball amb la PNL (Programació Neurolingüística) de mans de Mora Videla i amb tot el que dia a dia veu quan surt al carrer, s'inventà el divertidíssim cabaret “Pasen y vean” i diverses obres de registre còmic i social conjuntament amb Adriana Aguilar, actriu i clown.
És integrant del col·lectiu “Creatius Heura” amb seu a Menorca, format per quatre contacontes. D'aquí sorgí el duo “Xiquiteca”, que es dedica a l'animació infantil a bilbioteques, cases de cultura, festes intantils, etc...
Per acabar, no ens hem d'oblidar de “Tirita”, un clown que viu dins de na Maria Lluïsa i que surt a passejar quan la conviden a jugar
Juan Mari García Ramos
Apassionat, des de molt jove, pels ritmes afrollatins, se passa la vida intentant aprendre'ls en els seus llocs d'origen, la qual cosa l'ha duit a viure, durant llargues temporades, a Cuba i a Brasil, entre d'altres països.
Aquesta afició per la percussió el dugué a organitzar diversos grups i orquestres, primer a la seva ciutat natal, Sant Sebastià, i després a Menonra, on resideix habitualment. Ha fet feina amb molts de grups i artistes diferents. També fa classes de persussió i realitza feines d'investigació i de producció musical.
Aquesta és la seva primera incursió en el món del teatre però no en serà la darrera perquè s'hi troba com peix dins l'aigua.
